Després de 5 setmanes de viatge, ja gairebé ha arrivat el moment de tornar i per tant, també moment de reflexionar i valorar el viscut.
En aquestes setmanes he recorregut Argentina de nord a sud i d'est a oest, a més he creuat als paisons limitrofes: Brasil i Uruguay. He fet, calculo que més de 10000km. He anat fins a la ciutat més austral, Ushuaia, una ciutat nova, que com a ciutat no té res interessant. Però en canvi té un magnetisme, una energia especial, a més d'un munt de coses a fer i viure; la gent és molt oberta, sociable,... vagis on vagis t'obren les portes i et parlen, t'expliquen coses,... però té, des del meu punt de vista un gran defecte, a l'hivern no toca el sol directament, això a mi em va afectar. A Ushuaia vaig conèixer gent molt especial.
La següent destinació va ser El Calafate, després de 17h d'autocar. El Calafate també va ser un lloc molt especial, per l'oportunitat de veure el Perito Moreno, anar a la muntanya, tenir sol,... és un poble agradables, que ha sabut mantenir el seu esperit, tot i els turistes. A més els sopars, l'ambient en el hostel va fer que em sentís molt agust. En el Calafate em vaig retrobar amb la Mónica i la Patricia dues noies molt maques, que me n'alegro d'haver conegut. Un lloc molt especial.
D'allí vaig anar a Puerto Madryn, després de 24h de viatge. Aquí no vaig començar gaire bé, massa emocions juntes per a estar sola. Però va durar un dia només, el dia següent vaig fer una excursió per a veure les balenes i fer de guiri sempre facilita les coses, coneixes gent i llavors tens amb qui compartir une mica les emocions. Cosa molt important. Aquí afortunadament també vaig conèixer gent molt maca, que va fer la meva estada més agradable i fa que m'emporti un molt grat record, a més de l'emoció de veure balenes i elefants marins.
Després va venir una parada tècnica a Córdoba, ja que anar directe a Salta era massa. Córdoba és una ciutat, no està malament, però no deixa de ser una ciutat universitària. Vaig estar al museu de Che Guevara, intaressant. Vaig conèixer gent molt maca, dels que t'aporten energia i gewnt no tan maca dels que val més la pena oblidar.
D'aquí vaig anar a Salta, què maca Salta i el seu entorn. Necessitària tota una vida per a recòrrer i conèixer la zona.
Aquí vaig fer de guiri total i vaig contractar unes excursions en que anavem 4 o 2 noies i un guia, anavem en pick up, i ens ensenyava la zona, els poblets i ens explicava les coses. Quina gent més maca, els pobles tan autèntics, el paissatge increíble, súper canviant d'un lloc a l'altre, impressionant. Però el millor és veure la gent, com viu, gairebé com no hagués passat el temps, mantenint les seves arrels, però a la vegada deixant pas a l'actualitat i les noves tecnologies; per tant pots veure cases d'adobe amb gent teixint en telars de tota la vida i al costat s'han construit una antena per a tenir cobertura de telefonia mòbil, molt interessant.
Després d'això va venir un episodi negatiu, que va fer canviar els meus plans, per això no m'agrada planificar-me gaire, mai se sap.
Així que vaig tornar a Buenos Aires, ai, no havia comentat res de la meva estada a Buenos Aires. Doncs, quan vaig arrivar a Argentina, casualment, vaig venir amb unes excompanyes de feina i una amiga seva. L'Anna, l'Estela, l'Emma i la Lídia. Sort, sinó hagués estat més dur. Va anar molt bé, són molt maques, tenen un sentit de l'humor molt bon, rius una barbaritat. Jo parlava de la ciutat, doncs, no em va agradar, massa gent, trànsit, no hi ha gairebé semàfors per a peatons i per a cotxes tampoc és que n'hi hagi gaires, conduixen com a bojos, ... un estress.
Però quan vaig arrivar per segona cop, em va agradar més, vaig veure més coses,...
Les noies amb les que vaig venir, casualment també hi eren i ens vam tornar a trobar i molt bé, vam anar de compres, vam sopar amb uns nois porteños,... vaig renovar el meu passaport,... tot genial.
La següent destinació va ser Iguazú, un poble tranquil, però perquè ara hi ha temporada baixa, sinó no ho seria gens. Ja què és un poble totalment turístic, on tot està pensat exclusivament per al turista. A l'igual que les catarates impressionant veure el que la natura fa, si oblides que estàs en un parc temàtic, tot i així val la pena, són tot un espectacle de la Natura.
En resum:
M'ha encantat tot, tot. La natura aquí té racons impressionant, que de moment no estan massa explotats, però cap aquí es va, i això és una pena. Els llocs on hi ha aquests espectacles naturals, la gent viu d'això, del turisme, això fa que les ciutats i la gent sigui freda, perquè tot és negoci. En canvi en els poblets la gent és oberta, acollidora, és molt maco veure els contrastos que hi ha en aquest país.
Un país molt gran, tremendament gran, on sembla que políticament no funciona res, però la gent amb la seva feina en el dia a dia fa que funcioni i fa que sigui un lloc ideal per a ser visitat.
En un mes he anat en trineu tirat per gossos, en cavall, en cotxe, furgoneta, autocar, subte (metro), vaixell i aivió.
He estat en quatre països: Argentina, Chile, Brasil i Uruguay.
A Uruguay vaig estar a Colònia, és maco, està bé i a Montevideo, tot i que no vaig veure gaire cosa, però vaig veure el Rodrigo i la seva família que és el que compte, m'han tractat molt bé, són molt macos; moltes gràcies.
P.D. Les annecdotes me les deixo per a quan arrivi i us ensenyi les fotos :P.
Lídia, li has enviat les fotos al Pingüí Sergio?
En aquestes setmanes he recorregut Argentina de nord a sud i d'est a oest, a més he creuat als paisons limitrofes: Brasil i Uruguay. He fet, calculo que més de 10000km. He anat fins a la ciutat més austral, Ushuaia, una ciutat nova, que com a ciutat no té res interessant. Però en canvi té un magnetisme, una energia especial, a més d'un munt de coses a fer i viure; la gent és molt oberta, sociable,... vagis on vagis t'obren les portes i et parlen, t'expliquen coses,... però té, des del meu punt de vista un gran defecte, a l'hivern no toca el sol directament, això a mi em va afectar. A Ushuaia vaig conèixer gent molt especial.
La següent destinació va ser El Calafate, després de 17h d'autocar. El Calafate també va ser un lloc molt especial, per l'oportunitat de veure el Perito Moreno, anar a la muntanya, tenir sol,... és un poble agradables, que ha sabut mantenir el seu esperit, tot i els turistes. A més els sopars, l'ambient en el hostel va fer que em sentís molt agust. En el Calafate em vaig retrobar amb la Mónica i la Patricia dues noies molt maques, que me n'alegro d'haver conegut. Un lloc molt especial.
D'allí vaig anar a Puerto Madryn, després de 24h de viatge. Aquí no vaig començar gaire bé, massa emocions juntes per a estar sola. Però va durar un dia només, el dia següent vaig fer una excursió per a veure les balenes i fer de guiri sempre facilita les coses, coneixes gent i llavors tens amb qui compartir une mica les emocions. Cosa molt important. Aquí afortunadament també vaig conèixer gent molt maca, que va fer la meva estada més agradable i fa que m'emporti un molt grat record, a més de l'emoció de veure balenes i elefants marins.
Després va venir una parada tècnica a Córdoba, ja que anar directe a Salta era massa. Córdoba és una ciutat, no està malament, però no deixa de ser una ciutat universitària. Vaig estar al museu de Che Guevara, intaressant. Vaig conèixer gent molt maca, dels que t'aporten energia i gewnt no tan maca dels que val més la pena oblidar.
D'aquí vaig anar a Salta, què maca Salta i el seu entorn. Necessitària tota una vida per a recòrrer i conèixer la zona.
Aquí vaig fer de guiri total i vaig contractar unes excursions en que anavem 4 o 2 noies i un guia, anavem en pick up, i ens ensenyava la zona, els poblets i ens explicava les coses. Quina gent més maca, els pobles tan autèntics, el paissatge increíble, súper canviant d'un lloc a l'altre, impressionant. Però el millor és veure la gent, com viu, gairebé com no hagués passat el temps, mantenint les seves arrels, però a la vegada deixant pas a l'actualitat i les noves tecnologies; per tant pots veure cases d'adobe amb gent teixint en telars de tota la vida i al costat s'han construit una antena per a tenir cobertura de telefonia mòbil, molt interessant.
Després d'això va venir un episodi negatiu, que va fer canviar els meus plans, per això no m'agrada planificar-me gaire, mai se sap.
Així que vaig tornar a Buenos Aires, ai, no havia comentat res de la meva estada a Buenos Aires. Doncs, quan vaig arrivar a Argentina, casualment, vaig venir amb unes excompanyes de feina i una amiga seva. L'Anna, l'Estela, l'Emma i la Lídia. Sort, sinó hagués estat més dur. Va anar molt bé, són molt maques, tenen un sentit de l'humor molt bon, rius una barbaritat. Jo parlava de la ciutat, doncs, no em va agradar, massa gent, trànsit, no hi ha gairebé semàfors per a peatons i per a cotxes tampoc és que n'hi hagi gaires, conduixen com a bojos, ... un estress.
Però quan vaig arrivar per segona cop, em va agradar més, vaig veure més coses,...
Les noies amb les que vaig venir, casualment també hi eren i ens vam tornar a trobar i molt bé, vam anar de compres, vam sopar amb uns nois porteños,... vaig renovar el meu passaport,... tot genial.
La següent destinació va ser Iguazú, un poble tranquil, però perquè ara hi ha temporada baixa, sinó no ho seria gens. Ja què és un poble totalment turístic, on tot està pensat exclusivament per al turista. A l'igual que les catarates impressionant veure el que la natura fa, si oblides que estàs en un parc temàtic, tot i així val la pena, són tot un espectacle de la Natura.
En resum:
M'ha encantat tot, tot. La natura aquí té racons impressionant, que de moment no estan massa explotats, però cap aquí es va, i això és una pena. Els llocs on hi ha aquests espectacles naturals, la gent viu d'això, del turisme, això fa que les ciutats i la gent sigui freda, perquè tot és negoci. En canvi en els poblets la gent és oberta, acollidora, és molt maco veure els contrastos que hi ha en aquest país.
Un país molt gran, tremendament gran, on sembla que políticament no funciona res, però la gent amb la seva feina en el dia a dia fa que funcioni i fa que sigui un lloc ideal per a ser visitat.
En un mes he anat en trineu tirat per gossos, en cavall, en cotxe, furgoneta, autocar, subte (metro), vaixell i aivió.
He estat en quatre països: Argentina, Chile, Brasil i Uruguay.
A Uruguay vaig estar a Colònia, és maco, està bé i a Montevideo, tot i que no vaig veure gaire cosa, però vaig veure el Rodrigo i la seva família que és el que compte, m'han tractat molt bé, són molt macos; moltes gràcies.
P.D. Les annecdotes me les deixo per a quan arrivi i us ensenyi les fotos :P.
Lídia, li has enviat les fotos al Pingüí Sergio?
