dimecres, 31 de juliol del 2013

Capacitacions!

Un dels objectius principals del viatge són les capacitacions. Tallers pels/les mestres aquest any després de moltes demandes s'han pogut fer tallers de música i expressió corporal. Han tingut una gran rebuda!!!
Jo vaig preparar un taller sobre escola inclusiva. És un gran plaer per mi poder compartir aquests espais, per mi també és un aprenentatge. Tot i així és un aspecte que encara s'ha de treballar molt, és difícil veure alumnes amb discapacitats a les escoles. Les dificultats d'accés, la manca de recursos,... fan que les famílies no vegin la necessitat de portar-los a les escoles.
Són unes jornades molt interessants, riques que es valoren molt positivament per les dues parts. Aquest any han participat activament gairebé la totalitat dels mestres. Això és molt gratificant per nosaltres.

Comunitats

La setmana passada vam estar visitant les comunitats rurals de San Miguelito, sobretot les escoles rurals que hi ha a les comunitats. Vam sortir de dilluns a dijous, divendres era festa. Dels 8 vam anar-hi 7, la Tere es va quedar. Els 7 vam fer grups, en principi 3 grups cada dia, en principi.


Dilluns vaig anar amb el Bernat i la Mel a l'escola Ojoche 2. Va estar molt bé, vam agafar un taxi a Las Palomas, allà ens esperava el mestre. Un cop ens vam trobar, vam anar a la comunitat de Las Palomas, on vam esperar la "Lechera" un camió que reparteix i recull la llet de les finques de la zona. Esperar ja va ser tota una aventura, es va presentar un home, que abans de les 6 del matí ja anava amb la seva ampolla de ron. Lògicament es va presentar al Bernat, a les noies només ens va tirar la canya. Eren les 6'30 aproximadament quan va arribar la "Lechere" i ens va portar a la Bahia on havíem de començar a caminar fins l'escola. Vam caminar com 1'5h per uns camins plens de fang,... pel camí el Bernat va estar a punt de perdre la bota, se li va quedar enganxada dins el fang. Va haver de treure el peu de la bota i ficar el peu al fang,... sort que al costat hi havia un riu i es va poder rentar una mica. A les 8'30h arribàvem a l'escola, i van començar a arribar les criatures, vam estar jugant amb ells/es,... va estar molt bé. Per baixar ens van deixar 2 cavalls però érem 3, així que la Mel i jo vam haver de compartir cavall, quin mal que em feia el cul... fins que en una pujada vaig relliscar del cavall, en tot el fang,... i vaig preferir continuar caminant, pobre cavall,...


 Dimarts, vaig anar amb la Cristina, va tocar Caño Luís 2 ( ara es diu Caño Negro) i la Conquista 1. Aquest dia va ser una mica més relaxat, vam caminar els primers 20 minuts, per un camí en molt bones condicions, quan començava a complicar-se el camí van venir a buscar-nos amb uns cavalls. A la tornada igual. El meu cavall (Macho) barreja d'euga i ruc, era més bo!!! I ens coneixem ja d'altres anys!




Les complicacions van venir per altres llocs, i aspectes que no cal explicar i remarcar aquí. La visita a la comunitat de Caño Luís va anar bé, com altres anys vam estar jugant: jocs cooperatius, baseball amb el peu,... va ser un dia molt maco.

Dimecres va tocar pluja, pluja i pluja! Va començar a ploure a la matinada i va estar tot el dia plovent. La Cristina, la Mel i jo vam anar a la Conquista 1. L'any passat i l'anterior hi havia un camió que feia el recorregut, sortia al matí de San Miguelito i tornava a mig matí. Ara surt a les 5 de les comunitats i va cap a San Miguelito, a la tarda surt de San Miguelito i va cap a les comunitats. Cosa que no ens serveix a nosaltres, per tan vam haver d'anar en autobús fins a la carretera i a partir d'allà anar caminant. Va anar molt bé perquè després de 15 minuts caminant, vam trobar la "lechera", camió que porta la llet per la zona i ens va portar fins l'escola. Com vam anar en la "lechera" vam arribar molt d'hora, llavors mentre esperava que vinguessin les famílies vaig estar jugant a futbol. És difícil això de jugar a futbol amb un camp ple de fang...
De tornada vam tornar a tenir sort, després de 45 minuts caminant, amb la pluja,.. va tornar a passar la "lechera" i ens va portar fins la carretera.

Dijous va ser l'últim dia de comunitats, vam anar a prop, a Andrés Castro, just dijous feien visita a les persones grans de la comunitat i a una nena amb paràlisi cerebral. Això va ser dur, molt dur! Veure les condicions en les que hi viuen, la veritat deu ser molt difícil. Al veure això entens moltes coses, que tinguin tants fills, un cop deixen de treballar deixen de cobrar, l'accés a qualsevol cosa és molt difícil: medicaments, aliments, aigua,... una persona de 80 anys en aquestes condicions, amb dificultats de moviment, per poder accedir a l'aigua, sense diners per poder comprar res,.. i una nena amb paràlisi cerebral amb molt bon pronòstic. Amb suport hagués pogut estudiar, ser totalment autònoma,... i allà no pot ni anar a l'escola perquè l'accés és totalment impossible,... tot un aprenentatge!

dimarts, 16 de juliol del 2013

Mini vacances al Castillo

Dijous va ser l'aniversari de la Carol, una companya de l'ONG, Donya Yadira, la dona que ens prepara l'esmorzar, li va preparar un pastisset; la Cristina, la Mel i el Bernat li van preparar una cançoneta. Va estar molt bé.
Divendres vam marxar a descansar una mica. És important descansar i recuperar forces abans de començar. Per això hem anat a passar un cap de setmana llarg al Castillo.

El Castillo és una municipi de Rio San Juan, allà hi ha la reserva selvàtica més gran de centreamèrica, Reserva Indio Maiz.

ranita Jeans
Ens va costar molt triar un hotel, finalment ens vam allotjar a l'hotel Victoria, un hotel nou, amb habitació pels 6 ( la Carol i l'Arnau no van venir), aire condicionat, aigua calenta ( jo no la vaig notar gens...),... i la primera nit ens va rebre un tall elèctric. Adéu a l'aire condicionat!!!

Mickel Jacson
Ranita Camuflaje
Mono aranya
Dissabte ens vam llevar a les 5h perquè teniem contracte una ruta a la Selva, reserva Indio Maiz. Vam anar el Canoa pel riu San Juan fins a agua fresca (un rio), allà vam deixar les canoes. Pel camí havíem gaudit de la zona, havíem vist tucans, micos (mono Congo), tortugues,... un cop a Agua Fresca vam començar a caminar, una ruta de 3 hores per la selva. On vam gaudir de la natura, vam conèixer la flora i la fauna de la zona, molt interessant. Un cop finalitzat ens va recollir un bot que havia recollit previament les canoes i ens va portar a Riu Bartola, on vam fer un "asado" i ens vam banyar. Molt maca la sensació de banyar-te en un riu a la selva. Després de dinar vam fer una altra ruta, aquesta per la zona del riu Bartola i més curteta.

Diumenge ja vam tornar que avui havíem de començar la visita a les comunitats.




Plats sostenibles, fulles!








dimecres, 10 de juliol del 2013

San Miguelito

Diumenge vam arribar a San Miguelito!

Va ser difícil. El Mined té la seva "buseta" espatllada i no tenien amb que venir a buscar-nos. Nosaltres anem molt carregats, anar amb transport públic era molt dur. Així que vam estar negociant, fins que van trobar una "buseta" amb la que venir. Després de 4 hores i algo de trajecte, l'home portava una velocitat,...

Arribar aquí és una mica com tornar al poble. Van venir a rebre'ns a l'hotel un grup de mestres de la nostra contrapart. Ens van ajudar a descarregar-ho tot i ens van dir que anéssim  al "Ranchón" un disco-bar del poble. Allà ens van fer una rebuda, vam estar cantant,... va estar molt bé.

Passejar per aquí és molt curiós retrobar-te amb la gent, parlar, novetats,...

Aquesta setmana tenen vacances, així que toca fer tràmits, gestions, reunions, reunions i més reunions...

A part de rebre'ns les persones també ens ha rebut el temps, ahir va estar tot el dia plovent i a estones diluviava, aquí les teulades són de zinc, que fan uns escàndols quan plou... fa molt difícil mantenir una conversa normal.






diumenge, 7 de juliol del 2013

Leon

Una mica de descans sempre és bo!

Després d'estar uns dies d'encàrrecs a Managua: reunions al ministeri d'educació, compres, gestions vàries,... no hem aconseguit imprimir els diplomes per les capacitacions,...

Avui per tal de desconnectar, descansar,... hem anat a León, una ciutat prop de Managua. És el primer cop que hi anava, i molts dels companys/es també estaven a la mateixa situació.

Arribar a León ha estat una mica de curiós, hem arribat a un mercat i la meva percepció és que León és un gran mercat. Hi havia mercat per tot arreu, per la major part dels carrers i on no hi havia mercat hi havia moltes botigues,.. també hem visitat la catedral,... a León hi ha el museu de Ruben Dario, però els dissabtes només obrien al matí. No hem pogut visitar-lo. Hem passejat pel poble, hi ha zones colonial, molt maco.







El més emocionant és anar en taxi,... déu ni do com condueixen!

dijous, 4 de juliol del 2013

Nica de nou

És juliol i tornem a començar, aquest estiu toca Nicaragua.

Aeroport, capses, motxilles, neguits,... companys, companys i la Desi que ve per primer cop a acomiadar-me.
Primera sorpresa, aquesta positiva: no caldrà baixar les capses als EEUU. Anem via Atlanta i aquí no cal tornar a facturar. Quina alegria!!!
Ho facturem tot i adéu! Fins d'aquí a un mes, una miqueta menys!!!
En aquest moment es barregen tot de sentiments, il·lusió per tornar a Nica, les comunitats, la gent,
l'entorn,..., el neguit pel vol, els aeroports, passar per EEUU, controls i més controls,..., acomiadar-me, trobar a faltar la gent i a una persona en especial, és el primer cop que ens separem...
Ja està fet! Després de no sé quantes hores arribem a Managua i primer retrovament, ve la Fany i la seva família a buscar-nos.
Ja al Hostel ens trobem amb més companys, com ho deuen portar després de 6 mesos a Nica?
Ara toca agafar l'horari, el ritme i passar-ho bé.

De moment reunió amb l'equip tècnic del Ministeri d'educació. I a la tarda concert de Carlos Mejia Godoy!