Aquesta setmana hem començat les visites a les comunitats rurals, San Miguelito té un entorn rural molt gran, aillat, molt mal comunicat, que empitjora ara en temporada de pluges, ja que està tot ple de fang, sense camins,...Jo he anat a tres comunitats, la primera estava aprop, vam anar amb un camió que porta la gent per la zona, el camió no tenia bomba de gasoil i portava una garrafa amb dues mànegues connectades al dipòsit i amb el moviment normal dels camins plens de forats, pujades, baixades,... entrava aire al motor i es parava, un recorregut de 8 km ho vam fer en 1 hora.Després d'això vam caminar durant 45 minuts per camins de fang i vam arribar a l'escola.
El tercer dia, vam anar també en autobús i després vam pujar caminant durant 1'5 hores, per camins plens de fang, jo no portava les botes d'aigua, no hi ha qui camini amb això, i vaig acabar amb fang fins els genolls, per molt que evites ficar-te en els forats, t'acabes enfonsant. La noia amb la que hi anava va acabar esgotada, se li quedava la bota dins el fang, va caure,... així que quan vam arribar a l'escola una família que havia de portar un porc a vendre, ens va deixar el cavall. Havien d'anar dos nens i en comptes d'això els dos nens van baixar caminant i nosaltres a cavall, després ells anaven fins el lloc on havien de vendre el porc, que estava a 45 minuts en autobús i anaven a cavall.La veritat és que les escoles hi havia de tot, algunes estaven en millor estat, una era nova, una altra tenia la fusta molt bufada de la pluja, la tercera estava fatal, els mestres també de tot, un era boníssim, em va caure molt bé, m'agrada com treballa. Però és molt emocionant veure l'esforç que fan les criatures per a anar a l'escola, caminen 1 hora per camins que nosaltres no hi passariem mai,... a més com les famílies col·laboren per a millorar l'escola, encara que no hi tinguin criatures en edat escolar... és molt bo i molt gratificant, només per això val la pena tot esforç.
