San Juan del Sur

Durant aquest mes hem tingut dies de molt de treball, molta feina,...així que ens hem guanyat uns dies de descans a la platja.

Això és el que hem fet, hem anat a la platja. Déu ni do el pacífic, quines onades!!! He de dir que aquests em sobren, no m'agrada la platja.

Hem anat a les platges que hi ha prop, són ben boniques, també vam llogar una barca, per a fer un tomb i pescar, i vam veure dos dofins i 3 tortugues!!!!! però no tinc fotos, són molt més ràpids que jo.

Ha estat bé i ja puc dir que m'he banyat al pacífic!

Volcà El Maderas, Ometepe

Un grup de Catalans/es vam fer l'ascensió al Volcà El Maderas, el volcà inactiu de l'illa Ometepe. Dic un grup de catalans, perquè en tot el dia, en el volcà, vaig veure 22 persones: 5 eren Nicas (guias), 3  francesos, 2 italians i 12 erem catalans/es. Els catalans hi som a tot arreu, és una passada. Amb  2 dels catalans ens vam fer molt amics, després hem continuat fent coses plegats, som molt macos.

Doncs es suposava que la pujada eren 3 hores i la baixada 2'5. No et creguis mai el que et diu un Nica i si fa relació al temps, encara menys. Més de 8 hores entre pujar i baixar. S'ha de dir que anavem parant sovint i esperant, perquè la Maria, una companya, anava molt a poc a poc, però va pujar. Té molt de mèrit.

El volcà fa 1300 en 5km i comences a pujar gairebé a nivell del mar, així que el desnivell és considerable.

El primer tram del camí hi ha uns esglaons, acabes fins els nassos dels esglaons, però després els trobes a faltar. Els següents dos km són roques i jo anava amb les "teva", però aquest tram força bé; el problema ve amb el quilòmetre i mig restant, quan el guia es va treure les xineles i es va posar les botes, el camí era fang i pedra.
Quan ja arribes dalt, no veus l'interior del volcà i has de baixar, una canal de roca i fang. Però a baix t'espera una llacuna, preciós. Meravellosa recompensa a tot l'esforç realitzat.

Allà vam fer les fotos de rigor, a falta d'estela el Ferran, el noi que vam conèixer pujant, portava la samarreta de la selecció. Vam cantar-li aniversari feliç, feia 30 anys. Bona manera de celebrar-ho.

Després d'això queda el millor, la baixada, 1300m ara en 6km perquè vam baixar per un altre camí amb menys pendent.

Durant la baixada ningú es va lliurar d'una bona culetada, tothom s'emporta una mica de fang de record.

El camí va ser amenitzat durant un bon tram, pels crits dels micos Congo i finalment es van deixar veure per a que els hi poguem fer fotos.

Quan ja estavem a prop de l'hotel on comença el camí, trobem un mirador amb una fantàstica vista del Concepción, l'altre volcà, aquest actiu i del llac; espectacular!!!!



Després de més de 8 hores de camí arribem a l'hotel on ens espera el taxi del nostre hotel perquè se'ns va escapar l'últim autobús.

Ruta en Kayak per les "Isletas" Granada

Perdó que no hagi escrit abans, la connexió a internet ha estat difícil.

Bueno, a lo que anem. L'altre dia, tinc una desorientació temporal important, vaig anar a fer una ruta en Kayak, com ja sabeu alguns, tinc una mica de por a l'aigua, així que per a mi fer aquestes coses suposa una prova important. Anava tota l'estona pensant: -Si ho fas bé no caus a l'aigua. I no vaig caure.

La ruta era pel llac Cocibolca, per sort era un llac, i no el mar. Va ser espectacular, un paradís, uns paissatges incribles, el guia encantador, ens anava explicant tot: la fauna, la flora i les construccions. El rei d'Espanya té una illa allà. Hi ha unes mega cases!!!! quants narcos deuen tenir una mansió en aquelles illes! La gran majoria eren d'extranjers/es.



Va ser una experiència molt maca, però vaig acabar amb uns braços...

S'acaba l'estada a San Miguelito

Després de dues setmanes de treball i altres coses, s'acaba.
Només arribar a San Miguelito, amb una carretera nova, que és l'orgull de la comarca, et dóna la benvinguda el llac Cocibolca, un llac inmens, el més gran de centreamèrica, increíble, amb unes vistes meravelloses. Preàmbul del que haviem de viure aquí. Una gran feina, amb moltes alegries i algunes decepcions. Feina que emprenia amb la mateixa il·lusió amb la que et rep San Miguelito.

A l'arribar a San Miguelito ens ofereixen una benvinguda la junta d'Enseñanza Solidaria, la nostra contrapart aquí.

La nostra feina ha consistit en reunions amb el Ministeri d'educació, amb l'alcaldia, enseñanza solidaria per tal de coordinar-nos i treballar conjuntament. Visitar les escoles rurals, què emocionant i interessant veure quina és la realitat d'aquí, poder comprovar l'esforç que fan moltes criatures per a accedir a l'educació.Una altra funció ha estat la capacitacions a mestres, hem dut a terme 6 cursos, el meu d'educació especial. La veritat és que estic molt contenta amb el resultat, han participat 54 mestres, han estat actius/ves, fent aportacions força interessants, han estat motivats/es, interessats/des,... molt bé.

Després d'això fer reunions de tancament,... acaba la nostra feina, que podria durar eternament perquè això no s'acaba mai i comencen les nostres vacances, tenim una setmana per a fer turisme, diumenge tornem a Managua i dimarts cap a casa.


Ara estem a Granada, una bonica ciutat, em recorda molt a andalusia, amb la gent als carrers, les cases amb patis, el tipus d'edificis... aquí les cases tenen teulades!

Turisme per Solentiname

Avui hem aprofitat que no teniem feina i em anat amb la Panga "Vaixell petit" de l'alcaldia a unes illes gairebé verges que hi ha en el llac Nicaragua, prop de San Miguelito, 1'5 hores de viatge.

La veritat és que ha estat molt bé, gairebé totes les illes estan deshabitades, només la més gran Solentiname, està més explotada, hi ha un varis hotels, restaurants i cases de persones.

Allà et pots banyar, passejar, gaudir de la natura,... hem anat tota la colla, ha estat molt divertit. Tot i que no he vist cap animal: micos, iguanes,... un pena. Però déu ni do lo morena que m'he posat, millor dit, vermella.