La setmana passada vam estar visitant les comunitats rurals de San Miguelito, sobretot les escoles rurals que hi ha a les comunitats. Vam sortir de dilluns a dijous, divendres era festa. Dels 8 vam anar-hi 7, la Tere es va quedar. Els 7 vam fer grups, en principi 3 grups cada dia, en principi.
Dilluns vaig anar amb el Bernat i la Mel a l'escola Ojoche 2. Va estar molt bé, vam agafar un taxi a Las Palomas, allà ens esperava el mestre. Un cop ens vam trobar, vam anar a la comunitat de Las Palomas, on vam esperar la "Lechera" un camió que reparteix i recull la llet de les finques de la zona. Esperar ja va ser tota una aventura, es va presentar un home, que abans de les 6 del matí ja anava amb la seva ampolla de ron. Lògicament es va presentar al Bernat, a les noies només ens va tirar la canya. Eren les 6'30 aproximadament quan va arribar la "Lechere" i ens va portar a la Bahia on havíem de començar a caminar fins l'escola. Vam caminar com 1'5h per uns camins plens de fang,... pel camí el Bernat va estar a punt de perdre la bota, se li va quedar enganxada dins el fang. Va haver de treure el peu de la bota i ficar el peu al fang,... sort que al costat hi havia un riu i es va poder rentar una mica. A les 8'30h arribàvem a l'escola, i van començar a arribar les criatures, vam estar jugant amb ells/es,... va estar molt bé. Per baixar ens van deixar 2 cavalls però érem 3, així que la Mel i jo vam haver de compartir cavall, quin mal que em feia el cul... fins que en una pujada vaig relliscar del cavall, en tot el fang,... i vaig preferir continuar caminant, pobre cavall,...
Dimarts, vaig anar amb la Cristina, va tocar Caño Luís 2 ( ara es diu Caño Negro) i la Conquista 1. Aquest dia va ser una mica més relaxat, vam caminar els primers 20 minuts, per un camí en molt bones condicions, quan començava a complicar-se el camí van venir a buscar-nos amb uns cavalls. A la tornada igual. El meu cavall (Macho) barreja d'euga i ruc, era més bo!!! I ens coneixem ja d'altres anys!
Les complicacions van venir per altres llocs, i aspectes que no cal explicar i remarcar aquí. La visita a la comunitat de Caño Luís va anar bé, com altres anys vam estar jugant: jocs cooperatius, baseball amb el peu,... va ser un dia molt maco.
Dimecres va tocar pluja, pluja i pluja! Va començar a ploure a la matinada i va estar tot el dia plovent. La Cristina, la Mel i jo vam anar a la Conquista 1. L'any passat i l'anterior hi havia un camió que feia el recorregut, sortia al matí de San Miguelito i tornava a mig matí. Ara surt a les 5 de les comunitats i va cap a San Miguelito, a la tarda surt de San Miguelito i va cap a les comunitats. Cosa que no ens serveix a nosaltres, per tan vam haver d'anar en autobús fins a la carretera i a partir d'allà anar caminant. Va anar molt bé perquè després de 15 minuts caminant, vam trobar la "lechera", camió que porta la llet per la zona i ens va portar fins l'escola. Com vam anar en la "lechera" vam arribar molt d'hora, llavors mentre esperava que vinguessin les famílies vaig estar jugant a futbol. És difícil això de jugar a futbol amb un camp ple de fang...
De tornada vam tornar a tenir sort, després de 45 minuts caminant, amb la pluja,.. va tornar a passar la "lechera" i ens va portar fins la carretera.
Dijous va ser l'últim dia de comunitats, vam anar a prop, a Andrés Castro, just dijous feien visita a les persones grans de la comunitat i a una nena amb paràlisi cerebral. Això va ser dur, molt dur! Veure les condicions en les que hi viuen, la veritat deu ser molt difícil. Al veure això entens moltes coses, que tinguin tants fills, un cop deixen de treballar deixen de cobrar, l'accés a qualsevol cosa és molt difícil: medicaments, aliments, aigua,... una persona de 80 anys en aquestes condicions, amb dificultats de moviment, per poder accedir a l'aigua, sense diners per poder comprar res,.. i una nena amb paràlisi cerebral amb molt bon pronòstic. Amb suport hagués pogut estudiar, ser totalment autònoma,... i allà no pot ni anar a l'escola perquè l'accés és totalment impossible,... tot un aprenentatge!
Dilluns vaig anar amb el Bernat i la Mel a l'escola Ojoche 2. Va estar molt bé, vam agafar un taxi a Las Palomas, allà ens esperava el mestre. Un cop ens vam trobar, vam anar a la comunitat de Las Palomas, on vam esperar la "Lechera" un camió que reparteix i recull la llet de les finques de la zona. Esperar ja va ser tota una aventura, es va presentar un home, que abans de les 6 del matí ja anava amb la seva ampolla de ron. Lògicament es va presentar al Bernat, a les noies només ens va tirar la canya. Eren les 6'30 aproximadament quan va arribar la "Lechere" i ens va portar a la Bahia on havíem de començar a caminar fins l'escola. Vam caminar com 1'5h per uns camins plens de fang,... pel camí el Bernat va estar a punt de perdre la bota, se li va quedar enganxada dins el fang. Va haver de treure el peu de la bota i ficar el peu al fang,... sort que al costat hi havia un riu i es va poder rentar una mica. A les 8'30h arribàvem a l'escola, i van començar a arribar les criatures, vam estar jugant amb ells/es,... va estar molt bé. Per baixar ens van deixar 2 cavalls però érem 3, així que la Mel i jo vam haver de compartir cavall, quin mal que em feia el cul... fins que en una pujada vaig relliscar del cavall, en tot el fang,... i vaig preferir continuar caminant, pobre cavall,...
Dimarts, vaig anar amb la Cristina, va tocar Caño Luís 2 ( ara es diu Caño Negro) i la Conquista 1. Aquest dia va ser una mica més relaxat, vam caminar els primers 20 minuts, per un camí en molt bones condicions, quan començava a complicar-se el camí van venir a buscar-nos amb uns cavalls. A la tornada igual. El meu cavall (Macho) barreja d'euga i ruc, era més bo!!! I ens coneixem ja d'altres anys!
Les complicacions van venir per altres llocs, i aspectes que no cal explicar i remarcar aquí. La visita a la comunitat de Caño Luís va anar bé, com altres anys vam estar jugant: jocs cooperatius, baseball amb el peu,... va ser un dia molt maco.
Dimecres va tocar pluja, pluja i pluja! Va començar a ploure a la matinada i va estar tot el dia plovent. La Cristina, la Mel i jo vam anar a la Conquista 1. L'any passat i l'anterior hi havia un camió que feia el recorregut, sortia al matí de San Miguelito i tornava a mig matí. Ara surt a les 5 de les comunitats i va cap a San Miguelito, a la tarda surt de San Miguelito i va cap a les comunitats. Cosa que no ens serveix a nosaltres, per tan vam haver d'anar en autobús fins a la carretera i a partir d'allà anar caminant. Va anar molt bé perquè després de 15 minuts caminant, vam trobar la "lechera", camió que porta la llet per la zona i ens va portar fins l'escola. Com vam anar en la "lechera" vam arribar molt d'hora, llavors mentre esperava que vinguessin les famílies vaig estar jugant a futbol. És difícil això de jugar a futbol amb un camp ple de fang...De tornada vam tornar a tenir sort, després de 45 minuts caminant, amb la pluja,.. va tornar a passar la "lechera" i ens va portar fins la carretera.
Dijous va ser l'últim dia de comunitats, vam anar a prop, a Andrés Castro, just dijous feien visita a les persones grans de la comunitat i a una nena amb paràlisi cerebral. Això va ser dur, molt dur! Veure les condicions en les que hi viuen, la veritat deu ser molt difícil. Al veure això entens moltes coses, que tinguin tants fills, un cop deixen de treballar deixen de cobrar, l'accés a qualsevol cosa és molt difícil: medicaments, aliments, aigua,... una persona de 80 anys en aquestes condicions, amb dificultats de moviment, per poder accedir a l'aigua, sense diners per poder comprar res,.. i una nena amb paràlisi cerebral amb molt bon pronòstic. Amb suport hagués pogut estudiar, ser totalment autònoma,... i allà no pot ni anar a l'escola perquè l'accés és totalment impossible,... tot un aprenentatge!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada