Un cop finalitzades les actuacions a San Miguelito vam marxar a descansar uns dies abans de la tornada. El destí, com a ciutat amb un gran encant i propera a Managua per tal de marxar dimarts, vam triar Granada.
L'anada a Granada va ser tota una odisea, fer un trajecte per fer un trajecte d'uns 200 km vam estar unes 9 hores de trajecte. Vam sortir a les 11 de San Miguelito, abans de sortir va venir Don Mario, un interessant senyor de San Miguelito que es mou sempre amb una guitarra, a acomiadar-nos, ens va dedicar una bonica cançó per dir-nos fins la propera.
Un cop sortir de San Miguelito vam anar en taxi fins l'empalme, el punt de la carretera on hi ha el desviament fins a San Miguelito. Allà vam agafar un autobús fins Juigalpa, una ciutat que hi ha entre San Miguelito i Managua. Just arribar van començar a cridar que ja hi era l'autobús a Managua i no ens van deixar ni respirar quan ja érem al nou autobús. Portàvem com 2 hores i encara quedàvem 3 hores de trajecte i m'estava pixant, quin patiment... sort que una de les parades era davant una casa-bar i vaig poder anar al lavabo. Viatjar en autobús és tota una experiència, sempre hi ha gent que puja venent coses, cridant la seva oferta, el seu producte, viatja molta gent, uns han d'anar en peu, altres seuen 3 o 4 en un petit espai, els autobusos estan en molt mal estat: cables lliures, peces trencades, seients trencats, desencaixats, i no pot faltar la música (principalment ranxeres i reggaeton) a tot volum,... així durant tot el viatge. Un cop a Managua, en esperava un taxi que ens havia aconseguit Donya Yadira, aquest taxi ens va portar a casa de la filla de Donya Yadira, on podíem deixar les capses i motxilles que portem. El taxi va ser caríssim! Quina barra que tenen!!!
Allà prop surten els autobusos que van a Granada i vam agafar un expresso, bueno, agafar... ens va empènyer dins, ens va tocar anar dempeus, en un petit espai, ben enllaunats, el conductor era ben desagradable. I el conductor conduia com un boig, s'anaven adavantant amb altres busos a veure qui arribava abans i podia portar el major número de passatgers en un inexistent espai,... adavantant en línia continua, fent baixant els passatgers sense ni aturar-se del tot, va passar el revisor a cobrar i ens va cobrar de més, un lladre el senyor, com em vaig enfadar!!!!...Per fi vam arribar a Granada i allà ens vam allotjar en el mateix "hospedaje" de fa 2 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada