A Cuba, diuen tenir un bloquig america, pero els teclats son americans i no tenen accents, per l'angles no els hi cal.
Fins ara, es pot dir que nomes he fet feina i no he fet res, vaig arribar, despres de passar l'aduana, hem van revisar una de les capses de material que hi duia,... finalment surto i em trobo amb Ingrid, una companya que era l'encarregada de venir a recollir-me i m'acompanyen a casa d'Elda, on em quedare.
Van venir a buscar-me, el primer dia vaig anar a veure Ciudad Libertad, es un recinte pedagogic on hi ha les escoles, serveis per les escoles, cases dels mestres,... i comena (ja se que falta una lletra, es que no hi es) la feina,... he de comprar un motor i jo no puc, tinc els diners, pero no puc comprar-lo, la persona que ho ha de fer no es mou, aixi van passen dies, i dies i no avancem, marxare i encara no ho haure fet.
Aixi que amb tot aixo no he vist gaire cosa, la Habana, Malecon, La Habana vieja,... pero molta enveja no faig, oi que no?
La gent es maquissima, t'acollen com si fossis de la familia, et donen tot el que tenen i mes, son super afectuosos,... en aquest sentit estic encantada. Llastima de la burocracia que tot ho dificulta,
quan pugui penjo alguna foto que aquests ordinadors no tenen per a posar targetes.
Doncs sí que ens fas enveja...sana! Segur que estàs fent molt més del que et sembla! Disfruta de la gent i d'aquests moments!
ResponEliminaPetons!
Lourdes
Hola baldufa,
ResponEliminaNo pares de donar voltes pel món mundial!
M'ha agradat el teu escrit. Quan ens veiem ja m'ho explicaràs en detall. Petons,
Txell