Jo he anat a tres comunitats, la primera estava aprop, vam anar amb un camió que porta la gent per la zona, el camió no tenia bomba de gasoil i portava una garrafa amb dues mànegues connectades al dipòsit i amb el moviment normal dels camins plens de forats, pujades, baixades,... entrava aire al motor i es parava, un recorregut de 8 km ho vam fer en 1 hora.Després d'això vam caminar durant 45 minuts per camins de fang i vam arribar a l'escola.
El 2n dia, vam anar amb autobús, quan vam arribar ens esperava un noi amb dos cavalls més un pel Joan (company de l'associació) i un altre per a mi, vam anar a cavall durant 2 hores de pujades i altres dues de baixada, quin mal de cul!
La veritat és que les escoles hi havia de tot, algunes estaven en millor estat, una era nova, una altra tenia la fusta molt bufada de la pluja, la tercera estava fatal, els mestres també de tot, un era boníssim, em va caure molt bé, m'agrada com treballa. Però és molt emocionant veure l'esforç que fan les criatures per a anar a l'escola, caminen 1 hora per camins que nosaltres no hi passariem mai,... a més com les famílies col·laboren per a millorar l'escola, encara que no hi tinguin criatures en edat escolar... és molt bo i molt gratificant, només per això val la pena tot esforç.
Àngels! Déu ni dó quin moviment que portes. Impresionant la feina, fascinant la vivència. Les fotos són xulíssimes. Espero que a part de les pallisses puguis disfrutar! A veure si amb tanta obligació se t'oblida...
ResponEliminaEl Juan i jo avui comencem vacances, d'aquí a dos dies ja serem al verdet i fresquet Pirineu.
Una abraçada molt forta i carinyosa
Marina