Després de dues setmanes de treball i altres coses, s'acaba.
Només arribar a San Miguelito, amb una carretera nova, que és l'orgull de la comarca, et dóna la benvinguda el llac Cocibolca, un llac inmens, el més gran de centreamèrica, increíble, amb unes vistes meravelloses. Preàmbul del que haviem de viure aquí. Una gran feina, amb moltes alegries i algunes decepcions. Feina que emprenia amb la mateixa il·lusió amb la que et rep San Miguelito.
A l'arribar a San Miguelito ens ofereixen una benvinguda la junta d'Enseñanza Solidaria, la nostra contrapart aquí.
La nostra feina ha consistit en reunions amb el Ministeri d'educació, amb l'alcaldia, enseñanza solidaria per tal de coordinar-nos i treballar conjuntament. Visitar les escoles rurals, què emocionant i interessant veure quina és la realitat d'aquí, poder comprovar l'esforç que fan moltes criatures per a accedir a l'educació.Una altra funció ha estat la capacitacions a mestres, hem dut a terme 6 cursos, el meu d'educació especial. La veritat és que estic molt contenta amb el resultat, han participat 54 mestres, han estat actius/ves, fent aportacions força interessants, han estat motivats/es, interessats/des,... molt bé.
Després d'això fer reunions de tancament,... acaba la nostra feina, que podria durar eternament perquè això no s'acaba mai i comencen les nostres vacances, tenim una setmana per a fer turisme, diumenge tornem a Managua i dimarts cap a casa.
Ara estem a Granada, una bonica ciutat, em recorda molt a andalusia, amb la gent als carrers, les cases amb patis, el tipus d'edificis... aquí les cases tenen teulades!
Només arribar a San Miguelito, amb una carretera nova, que és l'orgull de la comarca, et dóna la benvinguda el llac Cocibolca, un llac inmens, el més gran de centreamèrica, increíble, amb unes vistes meravelloses. Preàmbul del que haviem de viure aquí. Una gran feina, amb moltes alegries i algunes decepcions. Feina que emprenia amb la mateixa il·lusió amb la que et rep San Miguelito.
A l'arribar a San Miguelito ens ofereixen una benvinguda la junta d'Enseñanza Solidaria, la nostra contrapart aquí.
La nostra feina ha consistit en reunions amb el Ministeri d'educació, amb l'alcaldia, enseñanza solidaria per tal de coordinar-nos i treballar conjuntament. Visitar les escoles rurals, què emocionant i interessant veure quina és la realitat d'aquí, poder comprovar l'esforç que fan moltes criatures per a accedir a l'educació.Una altra funció ha estat la capacitacions a mestres, hem dut a terme 6 cursos, el meu d'educació especial. La veritat és que estic molt contenta amb el resultat, han participat 54 mestres, han estat actius/ves, fent aportacions força interessants, han estat motivats/es, interessats/des,... molt bé.
Després d'això fer reunions de tancament,... acaba la nostra feina, que podria durar eternament perquè això no s'acaba mai i comencen les nostres vacances, tenim una setmana per a fer turisme, diumenge tornem a Managua i dimarts cap a casa.
Ara estem a Granada, una bonica ciutat, em recorda molt a andalusia, amb la gent als carrers, les cases amb patis, el tipus d'edificis... aquí les cases tenen teulades!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada