Doncs es suposava que la pujada eren 3 hores i la baixada 2'5. No et creguis mai el que et diu un Nica i si fa relació al temps, encara menys. Més de 8 hores entre pujar i baixar. S'ha de dir que anavem parant sovint i esperant, perquè la Maria, una companya, anava molt a poc a poc, però va pujar. Té molt de mèrit.
El primer tram del camí hi ha uns esglaons, acabes fins els nassos dels esglaons, però després els trobes a faltar. Els següents dos km són roques i jo anava amb les "teva", però aquest tram força bé; el problema ve amb el quilòmetre i mig restant, quan el guia es va treure les xineles i es va posar les botes, el camí era fang i pedra.
Quan ja arribes dalt, no veus l'interior del volcà i has de baixar, una canal de roca i fang. Però a baix t'espera una llacuna, preciós. Meravellosa recompensa a tot l'esforç realitzat.
Allà vam fer les fotos de rigor, a falta d'estela el Ferran, el noi que vam conèixer pujant, portava la samarreta de la selecció. Vam cantar-li aniversari feliç, feia 30 anys. Bona manera de celebrar-ho.
Després d'això queda el millor, la baixada, 1300m ara en 6km perquè vam baixar per un altre camí amb menys pendent.
Durant la baixada ningú es va lliurar d'una bona culetada, tothom s'emporta una mica de fang de record.
El camí va ser amenitzat durant un bon tram, pels crits dels micos Congo i finalment es van deixar veure per a que els hi poguem fer fotos.
Quan ja estavem a prop de l'hotel on comença el camí, trobem un mirador amb una fantàstica vista del Concepción, l'altre volcà, aquest actiu i del llac; espectacular!!!!
Després de més de 8 hores de camí arribem a l'hotel on ens espera el taxi del nostre hotel perquè se'ns va escapar l'últim autobús.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada