A San Miguelito

Arribar a Managua pel 19 de juliol no és una molt bona opció, ja que el divendres era pont, no hem pogut fer tot el que haviem de fer, però bueno, què hi farem?

Ja hi som a San Miguelito, ens han rebut els/les companys/es de Enseñanza solidaria. A part d'Enseñanza solidaria també ens ha rebut la pluja i els mosquits,...

Però molt millor d'això, ens han rebut les postes de sol IMPRESSIONANTS!!!!!

DE NOU A MANAGUA!!!

Ahir el Juanjo, l'Elena, la Sara i jo, després d'estar regatejant amb American Airlines el preu de les capses de material que portavem, ens informen que van directes a Managua i vam sortir de l'aeroport de Barcelona amb destí a Miami. Cal dir que l'avió d'aquesta companyia no és gens còmode, es veu vell, petit, estret,... però tot bé fins que arribem a Miami, allà ens diuen que hem de passar els controls de passaport, agafar tot el nostre equipatge (10 capses amb material escolar i d'altres) i posar-lo a una altra cinta. QUINA IL·LUSIÓ QUE EM VA FER!!!!! quins nervis, tot és incriblement lent. Pensava que no arribavem, però vam arrivar! i vam poder agafar l'altre avió a Managua, aquest encara més estret i el meu seient no es reclinava. Arrivem a Managua, aquí per sort ens esperava la família de la Ligia i ens van portar al Hostel, morts, rebentats,...però contents o com a mínim contenta de ser-hi aquí i durant uns dies desconnectar i gaudir de la gent, de l'ambient, de la natura,... i carregar-me d'energia.

San Juan del Sur

Durant aquest mes hem tingut dies de molt de treball, molta feina,...així que ens hem guanyat uns dies de descans a la platja.

Això és el que hem fet, hem anat a la platja. Déu ni do el pacífic, quines onades!!! He de dir que aquests em sobren, no m'agrada la platja.

Hem anat a les platges que hi ha prop, són ben boniques, també vam llogar una barca, per a fer un tomb i pescar, i vam veure dos dofins i 3 tortugues!!!!! però no tinc fotos, són molt més ràpids que jo.

Ha estat bé i ja puc dir que m'he banyat al pacífic!

Volcà El Maderas, Ometepe

Un grup de Catalans/es vam fer l'ascensió al Volcà El Maderas, el volcà inactiu de l'illa Ometepe. Dic un grup de catalans, perquè en tot el dia, en el volcà, vaig veure 22 persones: 5 eren Nicas (guias), 3  francesos, 2 italians i 12 erem catalans/es. Els catalans hi som a tot arreu, és una passada. Amb  2 dels catalans ens vam fer molt amics, després hem continuat fent coses plegats, som molt macos.

Doncs es suposava que la pujada eren 3 hores i la baixada 2'5. No et creguis mai el que et diu un Nica i si fa relació al temps, encara menys. Més de 8 hores entre pujar i baixar. S'ha de dir que anavem parant sovint i esperant, perquè la Maria, una companya, anava molt a poc a poc, però va pujar. Té molt de mèrit.

El volcà fa 1300 en 5km i comences a pujar gairebé a nivell del mar, així que el desnivell és considerable.

El primer tram del camí hi ha uns esglaons, acabes fins els nassos dels esglaons, però després els trobes a faltar. Els següents dos km són roques i jo anava amb les "teva", però aquest tram força bé; el problema ve amb el quilòmetre i mig restant, quan el guia es va treure les xineles i es va posar les botes, el camí era fang i pedra.
Quan ja arribes dalt, no veus l'interior del volcà i has de baixar, una canal de roca i fang. Però a baix t'espera una llacuna, preciós. Meravellosa recompensa a tot l'esforç realitzat.

Allà vam fer les fotos de rigor, a falta d'estela el Ferran, el noi que vam conèixer pujant, portava la samarreta de la selecció. Vam cantar-li aniversari feliç, feia 30 anys. Bona manera de celebrar-ho.

Després d'això queda el millor, la baixada, 1300m ara en 6km perquè vam baixar per un altre camí amb menys pendent.

Durant la baixada ningú es va lliurar d'una bona culetada, tothom s'emporta una mica de fang de record.

El camí va ser amenitzat durant un bon tram, pels crits dels micos Congo i finalment es van deixar veure per a que els hi poguem fer fotos.

Quan ja estavem a prop de l'hotel on comença el camí, trobem un mirador amb una fantàstica vista del Concepción, l'altre volcà, aquest actiu i del llac; espectacular!!!!



Després de més de 8 hores de camí arribem a l'hotel on ens espera el taxi del nostre hotel perquè se'ns va escapar l'últim autobús.

Ruta en Kayak per les "Isletas" Granada

Perdó que no hagi escrit abans, la connexió a internet ha estat difícil.

Bueno, a lo que anem. L'altre dia, tinc una desorientació temporal important, vaig anar a fer una ruta en Kayak, com ja sabeu alguns, tinc una mica de por a l'aigua, així que per a mi fer aquestes coses suposa una prova important. Anava tota l'estona pensant: -Si ho fas bé no caus a l'aigua. I no vaig caure.

La ruta era pel llac Cocibolca, per sort era un llac, i no el mar. Va ser espectacular, un paradís, uns paissatges incribles, el guia encantador, ens anava explicant tot: la fauna, la flora i les construccions. El rei d'Espanya té una illa allà. Hi ha unes mega cases!!!! quants narcos deuen tenir una mansió en aquelles illes! La gran majoria eren d'extranjers/es.



Va ser una experiència molt maca, però vaig acabar amb uns braços...

S'acaba l'estada a San Miguelito

Després de dues setmanes de treball i altres coses, s'acaba.
Només arribar a San Miguelito, amb una carretera nova, que és l'orgull de la comarca, et dóna la benvinguda el llac Cocibolca, un llac inmens, el més gran de centreamèrica, increíble, amb unes vistes meravelloses. Preàmbul del que haviem de viure aquí. Una gran feina, amb moltes alegries i algunes decepcions. Feina que emprenia amb la mateixa il·lusió amb la que et rep San Miguelito.

A l'arribar a San Miguelito ens ofereixen una benvinguda la junta d'Enseñanza Solidaria, la nostra contrapart aquí.

La nostra feina ha consistit en reunions amb el Ministeri d'educació, amb l'alcaldia, enseñanza solidaria per tal de coordinar-nos i treballar conjuntament. Visitar les escoles rurals, què emocionant i interessant veure quina és la realitat d'aquí, poder comprovar l'esforç que fan moltes criatures per a accedir a l'educació.Una altra funció ha estat la capacitacions a mestres, hem dut a terme 6 cursos, el meu d'educació especial. La veritat és que estic molt contenta amb el resultat, han participat 54 mestres, han estat actius/ves, fent aportacions força interessants, han estat motivats/es, interessats/des,... molt bé.

Després d'això fer reunions de tancament,... acaba la nostra feina, que podria durar eternament perquè això no s'acaba mai i comencen les nostres vacances, tenim una setmana per a fer turisme, diumenge tornem a Managua i dimarts cap a casa.


Ara estem a Granada, una bonica ciutat, em recorda molt a andalusia, amb la gent als carrers, les cases amb patis, el tipus d'edificis... aquí les cases tenen teulades!

Turisme per Solentiname

Avui hem aprofitat que no teniem feina i em anat amb la Panga "Vaixell petit" de l'alcaldia a unes illes gairebé verges que hi ha en el llac Nicaragua, prop de San Miguelito, 1'5 hores de viatge.

La veritat és que ha estat molt bé, gairebé totes les illes estan deshabitades, només la més gran Solentiname, està més explotada, hi ha un varis hotels, restaurants i cases de persones.

Allà et pots banyar, passejar, gaudir de la natura,... hem anat tota la colla, ha estat molt divertit. Tot i que no he vist cap animal: micos, iguanes,... un pena. Però déu ni do lo morena que m'he posat, millor dit, vermella.

Comunitats

Aquesta setmana hem començat les visites a les comunitats rurals, San Miguelito té un entorn rural molt gran, aillat, molt mal comunicat, que empitjora ara en temporada de pluges, ja que està tot ple de fang, sense camins,...

Jo he anat a tres comunitats, la primera estava aprop, vam anar amb un camió que porta la gent per la zona, el camió no tenia bomba de gasoil i portava una garrafa amb dues mànegues connectades al dipòsit i amb el moviment normal dels camins plens de forats, pujades, baixades,... entrava aire al motor i es parava, un recorregut de 8 km ho vam fer en 1 hora.Després d'això vam caminar durant 45 minuts per camins de fang i vam arribar a l'escola.

El 2n dia, vam anar amb autobús, quan vam arribar ens esperava un noi amb dos cavalls més un pel Joan (company de l'associació) i un altre per a mi, vam anar a cavall durant 2 hores de pujades i altres dues de baixada, quin mal de cul!

El tercer dia, vam anar també en autobús i després vam pujar caminant durant 1'5 hores, per camins plens de fang, jo no portava les botes d'aigua, no hi ha qui camini amb això, i vaig acabar amb fang fins els genolls, per molt que evites ficar-te en els forats, t'acabes enfonsant. La noia amb la que hi anava va acabar esgotada, se li quedava la bota dins el fang, va caure,... així que quan vam arribar a l'escola una família que havia de portar un porc a vendre, ens va deixar el cavall. Havien d'anar dos nens i en comptes d'això els dos nens van baixar caminant i nosaltres a cavall, després ells anaven fins el lloc on havien de vendre el porc, que estava a 45 minuts en autobús i anaven a cavall.

La veritat és que les escoles hi havia de tot, algunes estaven en millor estat, una era nova, una altra tenia la fusta molt bufada de la pluja, la tercera estava fatal, els mestres també de tot, un era boníssim, em va caure molt bé, m'agrada com treballa. Però és molt emocionant veure l'esforç que fan les criatures per a anar a l'escola, caminen 1 hora per camins que nosaltres no hi passariem mai,... a més com les famílies col·laboren per a millorar l'escola, encara que no hi tinguin criatures en edat escolar... és molt bo i molt gratificant, només per això val la pena tot esforç.

San Miguelito

Després d'haver fet gestions a Managua, ens han vingut a buscar i ja hi som a San Miguelito! És el poble on farem la nostra actuació.

És un poble al costat del llac interior més gran del món, un poble preciós, entranyable,... amb una gent generosa, humil,... que encara he de conèixer i de qui he d'aprendre molt, molt.

Ara la carretera arriba fins aquí, així que vam fer el viatge amb un minibus carregat de material i motxilles, el recorregut són no arriba a 300km i 5 hores, només arribar ens van fer un pica-pica de benvinguda.

L'hotel està davant del llac, què bonic!

Fins demà no començarem la feina, així que avui hem anat a fer turisme a San Carlos, el poble del costat, a només 200km i 2 hores de trajecte amb un autobús per uns camins plens d´aigua sense asfaltar, és un poble molt xulo, amb malecon molt maco.

Us deixo algunes fotos ara sí per a fer enveja.

Adéu Habana

Bueno, ja ha acabat la meva estada a La Habana, queda clar que tinc moltes coses pendents. Així que hauré de tornar,...
Aquests dies, de turisme no com a tal no n'he fet gaire, però he pogut conéixer la realitat cubana, o algo que s'ha assemble força a la realitat cubana. Com viuen, com de res en fan molt, t'ofereixen tot el que tema, amb tot l'amor,... jo m'he quedat a casa d'una mestra d'aquí, una dona gran i m'ha acollit, m'ha tractat com si fos la seva pròpia néta, m'ha ajudat en tot, es preocupava,... he tingut unes quantes converses polítiques, és molt interessant veure els diferents punts de vista, he aprés molt i he gaudit molt del tracta cubà. M'han tractat com si em coneguessin de tota la vida i m'han fet prometre que tornaré i ho he de fer.

Ara estic a Managua, la resta de companys/es estan tenint vols complicats, però ens trobarem.
Ara tot em sorprent: els cotxes gairebé no fan soroll (m'havia acostumat al soroll dels cotxes vells de L'Habana), hi ha botigues i tenen coses, pots anar al supermercat i triar el menjar que vols, hi ha internet en el Hostel sense limitacions ni haver de pagar una fortuna,... com canvien les coses...

La Habana

A Cuba, diuen tenir un bloquig america, pero els teclats son americans i no tenen accents, per l'angles no els hi cal.

Fins ara, es pot dir que nomes he fet feina i no he fet res, vaig arribar, despres de passar l'aduana, hem van revisar una de les capses de material que hi duia,... finalment surto i em trobo amb Ingrid, una companya que era l'encarregada de venir a recollir-me i m'acompanyen a casa d'Elda, on em quedare.
Van venir a buscar-me, el primer dia vaig anar a veure Ciudad Libertad, es un recinte pedagogic on hi ha les escoles, serveis per les escoles, cases dels mestres,... i comena (ja se que falta una lletra, es que no hi es) la feina,... he de comprar un motor i jo no puc, tinc els diners, pero no puc comprar-lo, la persona que ho ha de fer no es mou, aixi van passen dies, i dies i no avancem, marxare i encara no ho haure fet.

Aixi que amb tot aixo no he vist gaire cosa, la Habana, Malecon, La Habana vieja,... pero molta enveja no faig, oi que no?

La gent es maquissima, t'acollen com si fossis de la familia, et donen tot el que tenen i mes, son super afectuosos,... en aquest sentit estic encantada. Llastima de la burocracia que tot ho dificulta,
quan pugui penjo alguna foto que aquests ordinadors no tenen per a posar targetes.

TORNEM A COMENÇAR!!!

Torna l'estiu, tornen les vacances,... i tornem a viatjar. Aquest estiu el viatge és molt diferent, la situació, la destinació, l'objectiu,... tot és diferent, tot i que hi ha uns punts propis i comuns a tots els viatges. Estàs oberta, receptiva a tot, tot és nou, ho mires et fixes en coses que la resta de l'any, sigui per la rutina estress diari,.... no ho veus. Viatjant coneixes coses noves, espais diferents, persones,... gaudeixes gairebé de les 24 hores del dia.

Aquest estiu aniré a Cuba i Nicaragua, amb un projecte i una organització prèvia, ja aniré contant. De moment estic fent escala a Moscú, conclusió: tinc un anglès oxidadíssim! i aquests russos mengen coses molt rares! :P (visquen els tòpics) i en els avions i aeroports és impossible dormir (quina enveja em fa la gent que dorm en qualsevol lloc, de qualsevol manera!).